martes, 12 de abril de 2011

Està d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?

Aquesta ha estat la pregunta de la consulta sobre la independència als diferents municipis de Catalunya. Bé, el meu breu escrit no és per expressar com d'important és el referèndum i la seva participació, sinó per la multitud d'opinions que he sentit aquest últims dies abans de la famosa consulta a la capital catalana en contra al dret a decidir. Es la por? el rebuig? la catalanofòbia? la por al canvi? la ignorància? l'espanyolisme aferrat? la indiferència? l'obediència? la no-democràcia d'alguns?
M'agradaria saber quin és el motiu per què hi hagi aquest seguit de crítiques no contra la formulació de la pregunta ( que ho veig raonable) sinó pel simple fet d'estar contra tot el que significa opinió, expressió, dir la teva quan es tracta dels ciutadans de Catalunya.

Es menysprea que una multitud de voluntaris, concretament a Barcelona uns 3000 hagin fet possible aquest acte democràtic creat i organitzat des de baix: des de la societat civil. L'Ajuntament de Barcelona ha donat l'esquena al procés no ha volgut cedir cap urna perquè es realitzi la votació justificant que no era un referèndum governamental sinó organitzat des de la societat civil. En canvi, la Generalitat n'ha cedit 75.

Jo em pregunto sí que era governamental el referèndum de la Diagonal i sí que era diner públic els milions d'euros que suposà tal fracàs. Cal una reflexió quan el nombre de votants supera àmpliament el 12,17 % del referèndum de la Diagonal patrocinat per Hereu.

Les opinions són diverses, però les dades són purament objectives i interpretables. Cal una reflexió i un pas endavant per tirar endavant tots junts des de d'alt i des de baix el dret a decidir.