"Life is ten percent what happens to you and ninety percent how you respond to it."
"La vida és un 10 per cent el que ens passa, i un 90 per cent el que fem per a respondre-hi."
Quan l'espurna crema el món es mou.
lunes, 18 de julio de 2011
jueves, 14 de julio de 2011
sensació i percepció
Abans que es produeixi la percepció ocorre un altre fenomen; el de la sensació. Aquesta és el procés fonamental de tot organisme, simple o complex, mitjançant el qual aquest capta la informació que necessita per a poder acomodar-se al seu medi ambient.
Tota sensació és provocada, des del punt de vista fisiològic, per una excitació. Ara bé, es produeix una excitació quan les estimulacions dels òrgans sensibles han assolit un determinat límit o llindar que les fa eficaces.
“La percepció és la sensació organitzada en coneixement” (Pèlicier,op.cit.,vol.2,pàg.262). És el resultat d’una interacció entre les sensacions elementals i l’activitat total del subjecte. El resultat d’una activitat central d’integració que abraça no sols la informació sensorial, sinó altres informacions no immediatament sensorials, procedents d’aprenentatges anteriors de l’individu, i de l’estat i la força de les seues motivacions, de l’orientació de la seua activitat, de les seues hipòtesis i de les seues anticipacions (Zuili-Vexelmans,op.cit.,pàg.269). També depèn "de les nostres necessitats i dels nostres interessos”, diguem que “depèn també de la visió del món elaborada en i pel nostre grup socio-cultural”,
“No hay percepción sin estímulo, pero el estímulo no determina por completo la percepción. Hay una holgura entre ambos, que permite un juego. Justamente el juego de la facultad de ver."
"la luz cambia constantemente, y los estímulos que llegan a nuestra retina, también. A través de imágenes inestables percibimos un mundo estable. Aunque me mueva alrededor del árbol y se alteren las perspectivas, las luces y los colores, aunque cada fragmento sea distinto y el entramado de hojas y de tallos se construya y deshaga como el juego de un lento calidoscopio, el árbol permanece idéntico. Ésa es la razón de que no podamos explicar lo que percibimos como si fuera un agregado de sensaciones. Vamos más allá: estabilizamos el flujo, adivinamos lo que no vemos, completamos con la memoria lo que se hurta a nuestros ojos. El estímulo cambia, pero el significado permanece. Percibir es asimilar los estímulos dándoles un significado.”
Monet
martes, 12 de abril de 2011
Està d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?
Aquesta ha estat la pregunta de la consulta sobre la independència als diferents municipis de Catalunya. Bé, el meu breu escrit no és per expressar com d'important és el referèndum i la seva participació, sinó per la multitud d'opinions que he sentit aquest últims dies abans de la famosa consulta a la capital catalana en contra al dret a decidir. Es la por? el rebuig? la catalanofòbia? la por al canvi? la ignorància? l'espanyolisme aferrat? la indiferència? l'obediència? la no-democràcia d'alguns?
M'agradaria saber quin és el motiu per què hi hagi aquest seguit de crítiques no contra la formulació de la pregunta ( que ho veig raonable) sinó pel simple fet d'estar contra tot el que significa opinió, expressió, dir la teva quan es tracta dels ciutadans de Catalunya.
Es menysprea que una multitud de voluntaris, concretament a Barcelona uns 3000 hagin fet possible aquest acte democràtic creat i organitzat des de baix: des de la societat civil. L'Ajuntament de Barcelona ha donat l'esquena al procés no ha volgut cedir cap urna perquè es realitzi la votació justificant que no era un referèndum governamental sinó organitzat des de la societat civil. En canvi, la Generalitat n'ha cedit 75.
Jo em pregunto sí que era governamental el referèndum de la Diagonal i sí que era diner públic els milions d'euros que suposà tal fracàs. Cal una reflexió quan el nombre de votants supera àmpliament el 12,17 % del referèndum de la Diagonal patrocinat per Hereu.
Les opinions són diverses, però les dades són purament objectives i interpretables. Cal una reflexió i un pas endavant per tirar endavant tots junts des de d'alt i des de baix el dret a decidir.
M'agradaria saber quin és el motiu per què hi hagi aquest seguit de crítiques no contra la formulació de la pregunta ( que ho veig raonable) sinó pel simple fet d'estar contra tot el que significa opinió, expressió, dir la teva quan es tracta dels ciutadans de Catalunya.
Es menysprea que una multitud de voluntaris, concretament a Barcelona uns 3000 hagin fet possible aquest acte democràtic creat i organitzat des de baix: des de la societat civil. L'Ajuntament de Barcelona ha donat l'esquena al procés no ha volgut cedir cap urna perquè es realitzi la votació justificant que no era un referèndum governamental sinó organitzat des de la societat civil. En canvi, la Generalitat n'ha cedit 75.
Jo em pregunto sí que era governamental el referèndum de la Diagonal i sí que era diner públic els milions d'euros que suposà tal fracàs. Cal una reflexió quan el nombre de votants supera àmpliament el 12,17 % del referèndum de la Diagonal patrocinat per Hereu.
Les opinions són diverses, però les dades són purament objectives i interpretables. Cal una reflexió i un pas endavant per tirar endavant tots junts des de d'alt i des de baix el dret a decidir.
viernes, 28 de enero de 2011
Període crític: examens
Bé, inaguro el Bloc en un període crític els examens..
Toca passar factura!
Ens veiem próximament!
Benvinguts sigueu!
Cesc
Toca passar factura!
Ens veiem próximament!
Benvinguts sigueu!
Cesc
Suscribirse a:
Entradas (Atom)